dimarts, 30 setembre de 2008

I Navigli


No esta gens malament viure a un apartament a on hi tens un pati com aquest. No sembla que estiguis a Mila.


Encara hi queden carrers estrets i cases petites! ..fantàstic...

dimecres, 26 març de 2008

Demá hi torno




Demá hi torno. Només un dia.

Però es igual.

Un altre retrobament. Veuré els gats?..

dimecres, 19 març de 2008

Fira




Es energia.

diumenge, 9 desembre de 2007

Galleria Carla Sozzani



E non finisce di arrivare gente..

Sembra che le due ragazze della sinistra devono essere conosciute, famose. I camerieri sono veramente gentili con loro. "Tutto bene?, bisognano qualcosa?". Forse una é una presentatrice della TV....qui non si sa mai ..

Mentre mangio come sempre patate frite, mandorle salate e un Dry Martini, sono in pace, felice. E una pazzia, lo so, ma é cosí rilassante.. Mi sembra di essere a un altro planeta.

Due camerieri un pó anziani, una cameriera giovane e un altro gai, del Sud, bruno, moro..
Una coppia vestite di marche famose salgono della zona dell abigliamento..
Una donna giovane con un bambino in un carro rosa..
Provinziani come io che vengono a vedere il negozio di moda piú famoso e non comprano niente..

E io, scrivendo.
Che scrivo? pazzie.. ma sai? é la seconda volta che vengo e scrivo. É lo stesso che guardare ma mi riempi di piú.
Comincio a asaporare la solitudine. So quello che significa.. Ma, a volte, non mi dispiace.

Mmmmmm....é arrivato un amico del uomo della camiscia lila. Anche é gai. Tutte due.
E mi sembra che la coppia di donne trantenne della sinistra anche.

Perché mi piacerá tanto questo luoco? sará il Dry? Forse..
Tutti stiamo soli. Tutti. E veniamo a cercare gli altri...

Mi piacerebbe conversare, andare con qualcuno a cenare. Si. Che mi portassi a qualche luoco bello. E mi parlasse di cose belle, di viaggi, di sperienzie, di tutto..
E dopo, passegiare, guardare la luna, le stelle.

Penso che oggi é una buona notte.
Per vivere.

Milano 17 di Ottobre 2007.



dimarts, 9 octubre de 2007

A casa d'Alessandro Manzoni


Sempre queda una estona per anar descobrint Milá. La casa D'Alessandro Manzoni la vaig trovar per casualitat. I mira, va estar be. Entremitg de tantes entitats bancàries i d'uns carrers grisos, grisos, com tota la ciutat, hi ha aquesta plaça amb l'edifici on vivia l'escriptor.

Sense haver llegit quasi be res, ja li conec la casa i la tomba. Aviam si trovo la foto del cementiri.


Em va agradar passejar-hi un matí d'octubre de fa tres anys. Feia un dia clar i agradable, i al cemetiri no hi havia quasi be ningú. Si, es realment monumental. Pots pasar-hi un matí passejant entre mausoleus, estàtues, dedicatòries dramàtiques i fotografìes antigues.


Hi ha llocs, a on estar-hi sol, un si sent be. Se sent el silenci.

dijous, 12 juliol de 2007

Se esta bé al Corso Como.....


Sempre que vinc a Milá, vinc al Corso Como. M'encanta.

La majoria de vegades no compro res. Només miro, xafardeixo. La roba, la gent..

Avui he donat una volta per la botiga. Primer el que els hi queda de rebaixes...després lo d´hivern. Llavors...lo d´home, els perfums, els collarets, les coses de casa, les edicions limitades..Ben bé, una hora.

A d'alt hi ha la galeria d'art. Exposicions de fotografia molt interesants.
Hi he pujat. A mirar llibres, discos. Sentir la música que posen..

Llavors, al baixar, m´he quedat al pati. Es lo millor, una delìcia.

Es un pati interior d'una casa de veins a on al fons hi han una mena de magatzems.Un es la botiga i l'altra es el bar.
Les parets estan deixades, la pintura cau. Han posat un cobert que cobreix la mitad. Es de ferro negre, formant cuadres. Just al mitg hi ha una font rodona recoberta de mosaic també rodó.

Al Corso Como tot es rodó, geométric. Panells formant formes ètniques.

Al terra, ciment d'un color de molsa florida, pulit i vernissat.
Unes tauletes rodones de ferro negre i de fons d'esmalt de color verd fosc fent aigues. Cadires de ferro arrodonides i vímet a la base a on al hivern hi ha una manteta pel fred.
El sostre es un trenat de ferro on si enllacen una mena d'ocellets sense cos. Només plomes..

I la gent... es tant entretingut..

Hi ha gent de tot el mon. Es la meca de la moda, de les tendències. Dissenyadors, models, estilistes, japonesos carregats de bosses, "fashion-victims"......tothom a mirar, a fer-se veure...a observar...

A la vegada, es un lloc infinitament tranquil. No et sents fora de lloc.

A vegades hi ha la mestressa, la Sozzani, un icona de la moda.

Lo millor es que el luxe no es veu per enlloc. Per aixó un si sent be. Tot i que es caríssim i exclusiu . Peró no es nota .

Pocs milanesos hi han aquí. Suposo que tothom és de fora. Per aixó m'hi sento be. Si no hi vinc, es com no estar a Milá.
Prendre un Martini Dry amb unes patates fregides i et troves a un món irreal, completament irreal.

A la meva ciutat aixó no es pot explicar, no ho entendríen. Forma part de la meva vida.

En fi, quan surto més satisfeta, es quan puc veure algun pardalet que entra al cobert a compartir taula amb tots els tontets que estem aquí.


dijous, 31 maig de 2007

Els meus companys de feina

Treballar amb gent com aquesta dona gust